Malgrat no arribar als 100 metres la Cerdà de la Bessona Inferior és tota una declaració d’intencions, essència de l’escalada més genuïna d’Agulles, on s’ha de menester una combinació de gest i tremp per sortir airosos d’aquestes quatre tirades de pura delícia, tècniques i amb una bona dosi d’exposició.
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat:6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Exposició: Alt
- Compromís: Alt
- Llargària: 90 metres
- Equipament: Equipada amb burins, espits i algun parabolt a les reunions
- Material: 8 cintes exprés, tricam marró i una plaqueta recuperable
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a l’Agulla de l’Arbret. Un cop passat l’Esquelet prendrem la següent canal a mà esquerra, la remuntem fins una nova canal que formen la Vespa i el Pingüí. Pugem per aquesta canal, al capdamunt de la qual es troba el peu de via, al coll que formen la Vespa i la Bessona Inferior.
La via:
El primer llarg és el més compromès, escalada fina, mantinguda i amb aire entre assegurances (a més a més aquestes tenen força solera). La segona tirada, té un tram central força tècnic però poc obligat. Des de la darrera expansió hem d’anar cap a un gran còdol marró que veiem a la dreta, sobre el qual trobarem la reunió.
-
- primer llarg, clau a la via
-
- Primer llarg (Foto: Petr D.)
-
- Segona tirada (Foto: Petr D.)
-
- Segon llarg
-
- Inici del tercer llarg (Foto: Petr D.)
-
- Darrers metres del tercer llarg
-
- Darrer llarg per l’Aromes
-
- El cim convida a la contemplació. 360 graus de màgia
-
- Ressenya de la via Aresta Brucs de la Bessona Inferior
-
- Recorregut de la via
El tercer llarg també comença trempat per anar perdent empenta a mida que ens apropem a la reunió; aquestes dues tirades es poden empalmar sense problemes. Nosaltres hem sortit al cim pel darrer llarg de l’Aromes, una tirada curta, atlètica i amb bon cantell.
Descens:
Fem un primer ràpel per la vessant oest. Aquest ens deixa a la canal que formen la Bessona Superior i la Inferior. Fem un nou ràpel, ara sobre un arbre per la vessant nord, que ens deixa al coll que formen les Bessones i l’Agulla de l’Arbret.
El que més m’ha agradat:
- Escalada imprescindible, finura montserratina portada a la màxima expressió.
- Ràpida i combinable; una bona opció seria començar per la Cerdà de la Vespa, de concepció similar però sensiblement més fàcil.
El que no m’ha agradat tant:
- Les assegurances estan tocades en general, no estaria de més una bona restauració.
Potser et pot interesar: